Jesús i les dones – Isabel de Villena

Isabel de Villena és l’única escriptora medieval en llengua catalana de la qual en coneixem el nom i escriu la seva obra al llarg del segle XV, compartint temps amb els millors escriptors del segle d’or valencià (Ausiàs March, Joan Roís de Corella o Joanot Martorell).

El llibre present es tracta d’una antologia de la seva extensa obra Vita Christi, on es destaca el paper preeminent de les dones en la figura de Jesús, podent-se considerar una obra feminista avant la lettre.

Es tracta d’una adaptació al català actual, i en aquest cas, la persona de reconeguda vàlua literària a qui s’ha encarregat l’adaptació és Marta Pessarrodona, poeta, narradora, assagista, dramaturga i traductora que el 2011 va rebre el Premi Nacional de Literatura.

Sobre el Autor:

Elionor Manuel De Villena, coneguda com a ISABEL DE VILLENA (València, 1430 – 1490), va ser una religiosa i escriptora valenciana protofeminista del segle XV.

Filla il·legítima d’Enric de Villena, noble descendent del casal reial de Barcelona; era també besnéta del primer duc de Gandia, Alfons el Vell. Va ser batejada amb el nom d’Elionor, molt comú a la seua família, i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella com la resta de dones descendents dels aspirants al tron d’Aragó en l’interregne que va acabar amb el Compromís de Casp, dones que els Trastàmares van casar (de grat o forçades) amb aliats seus.

El 1445 va professar en el nou monestir de la Trinitat de les clarisses de València (regla de Tordesillas), on va prendre el nom d’Isabel, potser en record de la reina santa de la família d’Aragó, i on seria elegida abadessa el 1462.

Isabel de Villena va impulsar les obres del convent de la Trinitat, i el va convertir, gràcies a les substancioses donacions que captava, en una joia del gòtic valencià tardà.

Durant la seva vida com a religiosa, Isabel es va guanyar fama de persona virtuosa i intel·ligent, i es tenia molt present la seua ascendència reial. Uns quants escriptors valencians coetanis de l’abadessa li van dedicar textos en els quals la lloaven tant per la seua honestedat com per la seua erudició. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura valenciana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d’una epidèmia que assolà València l’any 1490.

L’única obra que s’ha conservat d’ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l’abadessa que la va succeir, Aldonça de Montsoriu.


Descargar PDF Descargar EPUB Leer en Línea